Ahir a quarts de quatre de la tarda vaig decidir muntar la meva tenda de campanya, i l'he muntada, metafòricament parlant, al pati de la Casa Jacint Bosch de Terrassa, perquè ahir em vaig indignar, i molt.
Sé que sóc un malalt, i que la meva camisa, el meu cor i crec que la meva sang és malva, per això ahir a Cornellà em vaig indignar profundament quan vaig veure que, no sé si per falta de concentració, de la tensió del moment, de la calor, o del color verd que imperava en tot moment omnipresent a la plaça... ens van caure dos castells que teníem assajats perfectament i portats a plaça amb convicció.
Potser sóc una mica paranoic, però aquestes malifetes sempre ens succeeixen quan tenim a la colla del Penedes al costat. Una colla que, per cert, també li afecta la por escènica, i cau com qualsevol. I com qualsevol hauria d' acceptar els seus errors i no publicar oficialment, i subratllo el terme "oficialment", missatges al twitter com el d'ahir on comentaven que s'havia trencat la ratxa del 4 amb el pilar després de 108 descarregades, però que seguien estan 9 anys i escaig per davant de Minyons... això és patètic i miserable, i realment retrata a la Colla del Penedes. Encara sorprèn a algú que la gent els hi tingui "mania"?
Per la meva part només puc dir que la meva indignació m'obliga a instal·lar-me aquesta setmana gairebé permanentment al pati d'assaig... dimarts, dimecres, dijous i tots els dies que faci falta i les hores necessàries. Vull seguir treballant per seguir fent que la meva Colla sigui una gran Colla i ara, i sempre, he d'estar disposat a donar el millor de mi mateix per aconseguir-ho.
Ara només resta que el moviment 3 de Juliol sigui un èxit, que omplim el pati per fer el que millor sabem fer, CASTELLS. I que treballem en vers d'un somni... digueu-me boig si voleu, però que sigui entre les nou i les dotze de la nit qualsevol dia d'assaig.
Salut i força!
0 comentaris:
Publica un comentari