Ja fa poc més de quatre dies que va acabar l'actuació de Festa Major i crec que a aquestes alçades poc més queda a dir. Em permetreu que tot el seguit de sensacions que vaig viure diumenge passat al Raval de Montserrat de Terrassa me les guardi per mi mateix ja que a hores d'ara ja formen part d'un record inborrable a la meva memòria.
Avui no vull parlar de com som de bons el Minyons, ni de si vàrem fer els primers gamma extra de l'any, ni de si l' altra Colla de la ciutat va ser millor o pitjor sinó del millor que tenim totes les Colles castelleres que no és res més que la nostra canalla.
Diumenge passat la canalla de Minyons va deixar el nivell molt alt, tres castells de nou, tres enxanetes diferents... i que dir que no hagi dit ja en Beumala de la "nena coet"? Jo em quedo sense paraules d'elogi a totes aquestes criatures, pugin o no pugin, siguin enxanetes d'un gamma extra o siguin nois i noies de pati d'assaig.
És per això que m'agrada anar als assajos de canalla, és per això que no em fa res que em matxaquin l'esquena agafat a la columna. Ells són la cirereta dels nostres pastissos, ells són, com en un arc gòtic, la nostra clau de volta, aquella darrera peça per fer d'una construcció una obra d'art.
Un dia, prenent un cafè, un malalt dels castells ens comentava a un grup d'amics que per ell, el més difícil de ser responsable d'una Colla era fer pujar a la canalla allà dalt... i cada dia que passa, assaig rere assaig, èxit rere èxit, o, per què no dir-ho? caiguda rere caiguda, el comprenc millor...
Des d'aquí només m'agradaria transmetre la meva admiració i simpatia per tots aquests petits castellers, en especial els que tinc més a prop, els nostres petits Minyons i Minyones i com no, a tots els pares i mares que a fi de comptes, són els que més pateixen per les seves criatures.
Salud i Força!
0 comentaris:
Publica un comentari