Fa temps que no escric i que tinc una mica deixat aquest petit raconet personal, però avui em ve de gust reflexionar una mica d'un tema que, en general, ens agrada a tots i totes... sexe.
El sexe és molt divertit, no cal que us ho digui jo, i si es fa en companyia més encara i, a més, hi coneixes gent. És gairebé com fer castells, però més íntim... o no.
Ningú em negarà que compartir amb la teva parella experiències és gratificant i molt enriquidor i que les sensacions i emocions són increïbles, sí, gairebé com els castells.
El problema el tenim quan passem d'una festa entre dos, o tres, o els que faci falta, a una relació de dominació absoluta del que tenim al nostre costat on només sentim plaer nosaltres mateixos amb pràctiques masoquistes o sodomitzants... potser el company o companya de llit ho suporta estoicament per amor o per interès, però en el fons dessitajaria fotre'ns una patada als ous per la nostra arrogància.
Quan s'arriba a aquest punt, l'únic que ens queda és l'onanisme... la masturbació sempre ho soluciona tot. Per què compartir llit amb ningú que no entén el bé que ho fem? lo bons que som al llit? l'art de cada clau que fotem? El millor es una gran palla! mental o física. Ningú ens podrà dir res. Simplement ens estimarem nosaltres mateixos, i ens repetirem una i mil vegades lo bons que som i com de gran i dur se'ns posa el nostre sexe per finalment ejacular damunt de tot el public de la plaça!!!
Plaça? oh, perdó... ho sento, ja em diu la meva parella que penso més en castells que en sexe.
Salut i Força
0 comentaris:
Publica un comentari