Uh, oh, no tin por!

La intranquil·litat ha estat el tònic general des de diumenge passat a les meves hores de son. I es que, ja ho sé que no n'hi ha per tant, però no em trec del cap com tanta feina, tantes il·lusions, tant d'esforç poden acabar transformant-se en desencís i tristor.

Però, no ens enganyem, la por és el sentiment més primari que tenim i la por, a vegades, és el que ens fa recular tot i veure que tenim allò que fem controlat. Jo sóc dels que tenen pànic a l'aigua, dels que mai els veuràs llençar-se de cap a la piscina o anar nedant fins a la boia a la platja, sóc dels que s'acollonen quan no fan peu a la piscina o dels que prefereixen anar a la platja cap a Tarragona en vegades de la Costa Brava. El curiós, es que sé nedar perfectament, però tinc por, o com jo dic eufemísticament, em fa respecte l'aigua.

No seré jo doncs, qui digui ni una sola paraula en contra de la canalla de la meva colla, perquè son increïbles i perquè, com tots, són humans. Jo me'ls estimo a tots, des-d'aquells que pugen a tots els castells, fins a aquells altres que no hi pugen mai, però cada dimarts i cada divendres col·laboren a què la nostra Colla sigui el que és.

Tots vàrem veure diumenge la importància de la canalla a l'hora de fer els castells, tots vàrem repetir que "la canalla és sobirana", tots vàrem pensar en un moment o altre que potser una mica més de feina psicològica amb ells no aniria malament, però dels que ho vàrem pensar només estem als assajos de canalla una petita minoria... seria bo una mica més d'esforç de tots plegats no creieu?

Sigui com sigui ara cal seguir treballant, mirant ben amunt i endavant, perquè la festa no s'acabi a Girona, perquè fem a Diada el que millor sabem fer: grans castells i, sobretot, passar-ho bé.

Salud i Força

Parlem de sexe...

Fa temps que no escric i que tinc una mica deixat aquest petit raconet personal, però avui em ve de gust reflexionar una mica d'un tema que, en general, ens agrada a tots i totes... sexe.

El sexe és molt divertit, no cal que us ho digui jo, i si es fa en companyia més encara i, a més, hi coneixes gent. És gairebé com fer castells, però més íntim... o no.

Ningú em negarà que compartir amb la teva parella experiències és gratificant i molt enriquidor i que les sensacions i emocions són increïbles, sí, gairebé com els castells.

El problema el tenim quan passem d'una festa entre dos, o tres, o els que faci falta, a una relació de dominació absoluta del que tenim al nostre costat on només sentim plaer nosaltres mateixos amb pràctiques masoquistes o sodomitzants... potser el company o companya de llit ho suporta estoicament per amor o per interès, però en el fons dessitajaria fotre'ns una patada als ous per la nostra arrogància.

Quan s'arriba a aquest punt, l'únic que ens queda és l'onanisme... la masturbació sempre ho soluciona tot. Per què compartir llit amb ningú que no entén el bé que ho fem? lo bons que som al llit? l'art de cada clau que fotem? El millor es una gran palla! mental o física. Ningú ens podrà dir res. Simplement ens estimarem nosaltres mateixos, i ens repetirem una i mil vegades lo bons que som i com de gran i dur se'ns posa el nostre sexe per finalment ejacular damunt de tot el public de la plaça!!!

Plaça? oh, perdó... ho sento, ja em diu la meva parella que penso més en castells que en sexe.

Salut i Força

Els verds són porcs

I uns porcs de mida considerable, pocs escrúpols i amb una falta de respecte increïble. Són capaços de riure quan no aconseguim les nostres fites i el pitjor de tot, ens obliguen a passar hores i hores intentant guanya-los...

Ah, i no us creieu que parlo de castells, sinó del joc "angry birds" que tinc a l'iPhone... però, a que el titular fa patxoca eh? Gairebé la mateixa que "Els Verds descarreguen el primer "gamma extra" de la temporada castellera"...

De manipulació informativa hi ha a tot arreu, des de "El 3 de vuit" fins a "TV3" passant per "Intereconomia", i sí, potser penseu que una correcta lectura de l'article deixa clar el significat, o que jo ho l'estic llegint des d'una òptica malva, però ja estic fart del poc o cap, rigor informatiu en el que fa referència a la temàtica castellera.

A mi tant se me'n dóna si la línia editorial és una o una altra, però, no vegis com canvien les coses amb la utilització d'un simple pronom (o sinó que els hi diguin  la gent de TV3) per donar una informació correcta! però bé, també és veritat que tots aquests mitjans tenen el seu públic, la seva "claca" sempre disposada a riure les gràcies mediàtiques de torn i es que... de porc (verd o no) i de senyor, s'ha de venir de mena.

Salud i força!

Rocket Girl

Ja fa poc més de quatre dies que va acabar l'actuació de Festa Major i crec que a aquestes alçades poc més queda a dir. Em permetreu que tot el seguit de sensacions que vaig viure diumenge passat al Raval de Montserrat de Terrassa me les guardi per mi mateix ja que a hores d'ara ja formen part d'un record inborrable a la meva memòria.

Avui no vull parlar de com som de bons el Minyons, ni de si vàrem fer els primers gamma extra de l'any, ni de si l' altra Colla de la ciutat va ser millor o pitjor sinó del millor que tenim totes les Colles castelleres que no és res més que la nostra canalla.

Diumenge passat la canalla de Minyons va deixar el nivell molt alt, tres castells de nou, tres enxanetes diferents... i que dir que no hagi dit ja en Beumala de la "nena coet"? Jo em quedo sense paraules d'elogi a totes aquestes criatures, pugin o no pugin, siguin enxanetes d'un gamma extra o siguin nois i noies de pati d'assaig.

És per això que m'agrada anar als assajos de canalla, és per això que no em fa res que em matxaquin l'esquena agafat a la columna. Ells són la cirereta dels nostres pastissos, ells són, com en un arc gòtic, la nostra clau de volta, aquella darrera peça per fer d'una construcció una obra d'art.

Un dia, prenent un cafè, un malalt dels castells ens comentava a un grup d'amics que per ell, el més difícil de ser responsable d'una Colla era fer pujar a la canalla allà dalt... i cada dia que passa, assaig rere assaig, èxit rere èxit, o, per què no dir-ho? caiguda rere caiguda, el comprenc millor...

Des d'aquí només m'agradaria transmetre la meva admiració i simpatia per tots aquests petits castellers, en especial els que tinc més a prop, els nostres petits Minyons i Minyones i com no, a tots els pares i mares que a fi de comptes, són els que més pateixen per les seves criatures.

Salud i Força!

Sis dies

Ja només queden sis dies per l'actuació de Festa Major i ja començo a sentir aquell "run-run" i aquells nervis que sempre acompanyen les grans fites que he viscut amb la Colla. Són aquests nervis que fan que, malgrat les meves circumstàncies personals no acompanyin gaire, no falti a cap dels assajos que queden fins a diumenge.

Potser sóc massa "novato", però les meves il·lusions apunten molt, però molt alt. Però també reconec que per arribar allà dalt s'ha de treballar moltíssim i és en moments com els d'ara, després d'una actuació nefasta a Cornellà, quan el nostre compromís amb la Colla del nostre cor ha de ser total, amb les màximes ganes de treballar i amb la màxima il·lusió del mon.

No m'agrada renunciar a res, a cap castell, perquè no crec que un mal dia pugui marcar una Diada de Festa Major que pot ser històrica. No m'il·lusiono amb cap castell en particular, però no m'agrada descartar-ne cap. Com no renuncio a un 3d10 per no haver descarregat dos dels quatre 3d9, no m'il·lusiono amb un pilar de 8 quan només n'hem fet un de 7... El que fem o deixem de fer ho decidirà la tècnica i sobre tot, nosaltres mateixos amb la nostra feina aquests tres dies d'assaig i, no ens oblidem, a la vigília de Festa Major.

Som Minyons, som part d'una Colla històrica, potser no la més gran, ni la que té un currículum més impressionant, potser no tenim les subvencions oficials més bèsties de Catalunya ni la superba de col·locar cap indicador dels nostres mèrits sobre el nostre escut, però tenim encara aquell sentiment intacte que va fer que gràcies al nostre esforç, a les nostres idees, i a la nostra feina s'obrís una nova època en la història castellera.

Ara, i per acabar, deixo quatre ratlles que va escriure el gran Enric Cardús l'any passat i que crec que ara més que mai ens venen que ni pintades..

"Només guanyarem tot el què ens proposem si som capaços d’omplir el pati d’assaig cada dimarts i divendres des del començament fins al final, pinya, tronc i canalla, encara que el Barça jugui la final de la Champions o el Clàssic, sense l’excusa del sofà o de la pluja, o del fred, o de la tieta, i després estar pendents de les proves i de les ordres dels tècnics.
Només guanyarem quan ens faci feliços omplir la temporada amb moltes actuacions de gran nivell i no busquem ni trobem excuses per anar una sí i l’altra no, que si ja són molts anys, que m’agrada dormir, que si no són castells de nou no cal que hi vagi, que per fer el dos de vuit em quedo a casa i totes aquelles que vosaltres heu dit més d’una vegada i sabeu millor que jo.
Guanyarem quan el dia abans d’una actuació no haguem de recollir amb pala aquells que creuen que passar-ho bé és arribar al coma etílic abans que al tres de deu, fins que no entenguem que ens ho passarem millor quan l’èxit és compartit.
Guanyarem quan siguem capaços de remuntar amb els millors castells una actuació que se’ns ha girat, sense que ningú aprofiti la baixa de moral per fer-se passar per lesionat quan tot el que té és cangueli i el  mateix cansament que els altres tot posant el Cap de Colla en un compromís, i estar les hores que calgui a la plaça, per la feina, sense que ningú es perdi pels bars ben ombrejats dels voltants.
Només si ens ho creiem i fem de motor nosaltres mateixos aconseguirem arrossegar tots aquells amics, coneguts i simpatitzants per un projecte gran, creïble, permanent i seriós de participació, alegria i festa com són els castells per a nosaltres."

Salut i Força